Activitats i rutes

Cova de Mas Romeu

Es troba situada a la vessant nord de la muntanya de Mas Romeu, a uns 500 metres a ponent del mas. El turó on es troba la cova forma part de la serralada que tanca, se sud-oest a nord-est, la petita vall formada per la riera de Montpaó, la qual s'obre al sud-oest, on la riera s'uneix al torrent de la Cobertera. Des de la cova es domina visualment tota la vall, així com l'elevació on es troba el llogarret de Montpaó.

És una cova de secció circular de 2 m de diàmetre i 9,85 m de profunditat, la qual està formada per una sola galeria a la qual es poden distingir quatre sales. L'alçada mitjana de la cavitat no arriba als dos metres i a mida que es progressa cap a l'interior té menys alçada fins a resultar impracticable.

Va ser objecte de treballs d'excavació als anys vint del segle XX i sembla que no se'n publicaren els resultats. Davant la cova, Pere Giró va trobar una col·lecció d'ascles de tipus arcaic que relaciona amb peces de l'Abric Romaní de Capellades. La cova va ser estudiada per A. Ferrer el 1953, el qual la va catalogar com a cova sepulcral eneolítica. Les restes òssies obtingudes –de les quals destaquen vint peces dentàries-, estaven totes remogudes i no es van poder individualitzar els enterraments als quals pertanyien. El mateix succeeix amb els materials: puntes de fletxa, fragments de ceràmiques llises i gran quantitat de sílex. La falta d'una seqüència estratigràfica tan sols va permetre als excavadors establir paral·lels tipològics amb diferents horitzons culturals (indústries epipaleolítiques, ceràmiques del Bronze Inicial i Mig). Els materials van ser dipositats al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Museu de Vilafranca.

Des de la dècada dels anys 50 del segle XX, la cova de Mas Romeu no va tornar a ser objecte de cap altre treball d'investigació fins l'any 2006, que es va dur a terme una intervenció arqueològica per percebre l'estat real del jaciment, excavar els indrets on podia perdurar sediment de les antigues intervencions, realitzar-ne una nova topografia i fer una valoració de conjunt final. Es van buidar totes les sales, garbellant el sediment per recuperar totes les restes arqueològiques, tot i que es trobaven fora de context, fins que es van exhaurir els nivells arqueològics. La ceràmica exhumada és molt heterogènia pel que fa a la cronologia. Es van trobar poques restes de ceràmica prehistòrica a mà, normalment sense forma ni decoració. Entre les ceràmiques protohistòriques, destaca la presència d'àmfores ibèriques. També es van documentar vasos vidrats, generalment de blau i blanc i càntirs. El registre lític és molt reduït, hi ha presència d'algunes ascles i fragments d'ascla de sílex. Les restes humanes exhumades són bàsicament petits fragments i ossos de mida petita (dents, falanges, fragments de metacarps i metatars, ossos del carp i del tars, etc), fet que segurament es deu a la manca de garbellat de les antigues excavacions. En algun cas pertanyen a individus infantils inhumats. No s'han recuperat restes òssies humanes cremades.

Es troba situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa, a uns 800 m a llevant del nucli urbà de Calafell. Es tracta d’una cavitat que s’obre en un aflorament calcari molt erosionat i arrodonit. La cavitat consisteix en una boca superior, que no forma cap sala, al peu de la qual hi ha una rampa en pendent. Al peu de la rampa es forma un relleu circular format per l’erosió de l’aigua (es tracta d’un típic peu de salt d’aigua o gorg). És precisament aquest gorg el que ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. Deu el seu nom a una entrada que presenta a la part superior formada per l’erosió.

No va estar objecte de cap investigació sistemàtica fins l'any 1997. Rovira i Virgili cita una destral de pedra polida procedent de Calafell i que, segons ell, figurava en el catàleg del Museu Balaguer de Vilanova. Encara que no en diu la procedència, sembla que va ser trobada en aquesta cova.

La troballa casual d'ossos humans a la Cova Foradada va propiciar una intervenció arqueològica per determinar-ne l'adscripció cronològica. Com a resultat d'aquesta intervenció es va posar de manifest la presència de tres moments d'ocupació de la cova durant la prehistòria.

El moment més antic correspon al període Epipaleolític (coincideix amb el més modern de la balma de la Graiera), del qual es van recuperar restes de petits cargols i alguns fragments de sílex.

El segon correspon al període Neolític, del qual s'han recuperat alguns fragments de ceràmica.

El tercer al període del Bronze Antic, durant el qual la cova es va utilitzar com a lloc d'inhumació de cadàvers. Al costat dels ossos apareixien algunes peces de sílex, una d'elles una punta de fletxa de factura molt treballada, i denes d'esteatita pertanyents, amb tota seguretat, a un collaret. A aquest moment correspondrien les troballes òssies casuals que van motivar la intervenció. L’estudi de les restes humanes ha permès detectar que es tracta de restes inhumades (3 individus) i restes cremades (3 individus). Paral·lelament a les restes humanes, es pot precisar cronològicament i culturalment el nivell d’enterraments col·lectius en el període del Bronze Inicial gràcies a una sèrie de fragments ceràmics a mà amb decoració plàstica i algunes denes pertanyents a un collaret. Les restes d’espècies animals típicament mediterrànies sembla indicar la presència d’un bosc obert i un clima temperat amb una tendència a una major a l’actual de certa humitat.

Balma de la Graiera

Els primers habitants de l'actual terme municipal de Calafell van ocupar la Balma de la Graiera fa més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic es troba situat al vessant dret del congost del Torrent de la Cobertera. Es tracta d'una balma de 6 m d'amplada i 8 m de fondària que està al peu d'una paret calcària de 7 m d'alçada.

Durant el període del paleolític superior inicial, els ocupants de la balma es dedicaven a la cacera d'animals de mida gran. Destaquen, sobretot, les nombroses restes de cavalls, d'alguns cérvols i de conills. Les restes d'ossos que s'han trobat d'aquestes espècies apareixen molt fragmentades. Generalment, presenten una fractura transversal, la qual cosa indica que devien aprofitar el moll de l'os.

Entre els objectes de pedra recuperats d'aquest període destaquen les rascadores i peces denticulades atípiques classificables entre el gravetià final i el protosolutrià. Tot i no haver-se trobat restes humanes, aquest tipus de material va associat a l'homo sapiens sapiens modern.

Un element destacable recuperat ha estat un conjunt d'ossos treballats. Es tracta de tres ossos, dos dels quals presenten incisions que podrien correspondre a senyals d'esquarterament, però un tercer es troba clarament decorat. És un os amb forma de placa, probablement un tros d'omòplat d'un animal gran. Degut al seu estat fragmentat i calcinat és difícil saber si es tracta d'un objecte d'ornament o d'una eina. Malgrat això, aquest objecte és una singular mostra d'art moble, ja que a la resta de jaciments de Catalunya del mateix període només es documenten dues peces més.

La balma era un lloc de pas. Tot i que hi ha testimonis d'activitats com la talla de pedra o la cocció d'aliments, no es conserven restes de llars. Les espècies que es caçaven s'organitzaven en ramats i es desplaçaven de forma estacional. Es devia tractar de grups de caçadors provinents de l'altre cantó de la depressió del Penedès que es dirigien cap a les planes costaneres tot seguint els ramats d'animals salvatges. Aquestes planes eren molt més àmplies que en l'actualitat, ja que s'ha calculat que el nivell del mar estava entre 50 i 70 metres per sota del nivell actual. La gorja creada pel torrent de la Cobertera és un dels accidents geogràfics que permetien creuar la Serralada Litoral.

La balma de la Graiera es troba situada de forma estratègica en aquest congost i possiblement era utilitzada per aquests grups de caçadors-recol·lectors de fa més de 20.000 anys com a lloc de transformació de les peces caçades arran de riu.

La següent ocupació caldria situar-la al període epipaleolític i presenta també restes d'activitats de cacera, com l'anterior, però varia el tipus d'animals capturats. En aquest nivell apareixen sobretot restes de conills i algunes cabres. És interessant esmentar la presència de restes de linx, animal que es devia aprofitar per la bona qualitat de la seva pell més que per menjar. També s'han recuperat restes de peix d'aigua dolça, de l'espècie dels salmònids, i restes de petxines. Algunes presenten petites perforacions i no se'n pot descartar l'ús com a ornament.

Pel que fa als objectes de pedra és important destacar l'ús de matèries primeres amb una tècnica de talla molt diferent a la del nivell paleolític. La seva mida és molt petita. Tampoc es troben restes de llars ni d'organització clara de l'espai.

Finalment, i ja desmantellat per les successives activitats agrícoles i aterrassaments moderns, es va constatar l'existència d'un tercer nivell representat per restes ceràmiques de diverses fases de la prehistòria recent: de l'horitzó campaniforme, de l'edat del bronze inicial i del període dels camps d'urnes, i fins i tot ceràmiques ibèriques tardanes (segles III-II aC). En aquest sentit cal assenyalar l'antiga troballa, prop de la balma, d'una fletxa de bronze i un fragment ceràmic caracteritzat, en el seu moment com hallstàttic i que es troba al Museu de Vilanova i la Geltrú. D'igual manera, els materials de les primeres actuacions arqueològiques es troben a diversos museus de la zona: El Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Època prehistòrica

Ja durant la prehistòria podem trobar restes d'activitat humana al nostre municipi. Descobreix aquí què en queda a Calafell dels primers habitants de la nostra zona.